A uns cinc quilòmetres al nord de Vilanova de Meià, enlairada sobre la carretera L'913, trobem la Font Blanca, situada en un excel·lent mirador que domina la vall i ofereix una de les panoràmiques més àmplies del sector nord del terme. La font queda orientada al sud, amb el Montsec desplegant-se al fons i la vall obrint-se en terrasses naturals. L'indret combina la presència de l'obra de pedra amb un entorn de vegetació baixa i matolls, que reforcen el caràcter de mirador natural.

Si sortim de Vilanova de Meià per la carretera L'913 en direcció a l'Hostal Roig i la Vall de Barcedana, al punt quilomètric 4,5 apareix a la dreta un ample trencall que puja suaument fins a la font. El camí és curt i accessible, i permet arribar-hi tant a peu com en vehicle.

La font Blanca és una construcció robusta i ben executada, encastada en un petit replà enllosat i elevat que domina la vall. L'obra combina pedra local de diferents mides, disposada en filades irregulars però sòlides, que li confereixen un aspecte tradicional i plenament integrat en el paisatge de vessant.

El frontal de la font és format per un mur semicircular de pedra lligada amb morter, lleugerament avançat respecte del talús natural i rematat per pedres col·locades en vertical, que reforcen la presència del parament. Al centre hi destaca una placa rectangular de pedra amb el nom de la font gravat en relleu, d'una tipografia clara i profunda que identifica inequívocament el punt d'aigua.

La font presenta dos brocs de ferro colzats, simètrics, encastats al mur, que aboquen l'aigua a una pica rectangular de pedra situada sobre un pedestal semicircular. La pica, de cantells gruixuts i ben tallats, recull el cabal i el deixa desbordar de manera natural, tenyint la pedra de tons verdosos i rogencs per l'efecte de les aigües i els dipòsits minerals. Davant de la pica hi ha una reixeta metàl·lica que actua com a drenatge i evita l'embassament de l'aigua a l'esplanada.

A banda i banda del frontal arrenquen dos bancs de pedra, i un tercer banc frontal delimita el replà i ofereix un espai d'estada i descans. La disposició simètrica dels bancs reforça el caràcter de mirador i convida a contemplar la vall i el Montsec, que s'alcen imponents al fons.

El conjunt queda envoltat de vegetació baixa i matolls, amb el talús rocós del vessant just darrere. L'obra, sòlida i ben encaixada en el terreny, combina funcionalitat i paisatge, i manté intacte el caràcter tradicional de les fonts de muntanya del terme.

El sobrant de la font alimenta, a través d'una canonada semisoterrada, una bassa allargada situada uns metres més avall, a l'altra banda del camí, on també hi ha una taula amb bancs de fusta que complementen l'espai d'estada.

Recull de dades:
- Ajuntament de Vilanova de Meià. Llibre d'Actes Municipals (1940'1970). Referències a obres de millora viària, punts d'aigua i actuacions municipals de mitjan segle XX.
- Arxiu Comarcal de la Noguera. Fons d'Infraestructures Hidràuliques Municipals. Documentació sobre fonts, abeuradors i petites obres de captació del període 1940'1970.
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Cartografia topogràfica i ortofotografies històriques del sector nord de Vilanova de Meià.