Font Nova


Fontsagrada (Pallars Jussà )
Coordenades GPS:42.1284,0.9243Clica per veure la ubicació.
Alçada:423 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Abril 2026


La Font Nova de Fontsagrada es troba al capdavall del nucli, just a l'entrada del poble, en un petit replà obert que fa de llindar entre el camí d'accés i les primeres cases, en un punt lleugerament ombrívol, envoltat de vegetació i amb bona visibilitat sobre el camí de baixada.


El conjunt forma un espai d'arribada al poble: un racó frescal i obert, ben definit per un mur allargat de pedra del país que acull els brolladors i els safareigs. L'entorn conserva plenament el caràcter de punt d'aigua comunitari, tradicionalment vinculat al servei del veïnat i a les tasques quotidianes. La presència de la font dona identitat a l'entrada del nucli i funciona com a espai de pas i de descans, un petit llindar que marca l'accés a Fontsagrada.

La Font Nova és un conjunt format per dues fonts diferenciades integrades en un mateix mur de pedra del país, construït amb carreus rectangulars i irregulars ben ajustats. El cos principal és la font dels tres brolladors, que proporciona aigua natural, tal com indica el petit rètol col·locat damunt dels brocs. Els brolladors metàl·lics, en forma de cap d'animal, s'encasten en un frontal sobri, sense guarniments, i aboquen l'aigua en un vas rectangular de formigó, ampli i poc profund, que actua com a abeurador modernitzat. El mur presenta una obra acurada, amb un aparell regular i una línia superior ben definida, on s'hi inscriu la data de 2001, testimoni de la reforma o reconstrucció del conjunt.

A la dreta del cos principal s'obre una segona font, més petita, situada dins una fornícula d'arc rebaixat. L'aixeta metàl·lica alimenta una pica de pedra de dimensions reduïdes, que funciona com a punt d'aigua de xarxa municipal. La diferència de volum, acabats i tipologia entre les dues parts fa evident la coexistència d'un punt d'aigua tradicional i d'un subministrament modern, integrats en un mateix mur per mantenir la funcionalitat comunitària.

Els safareigs són dos vasos de formigó disposats en línia i a nivells diferents, situats davant del mur de la font i separats d'aquest per un passadís estret que permet a una persona rentar-hi còmodament. El vas superior rep el sobrant de la font dels tres brolladors i actua com a primer dipòsit, mentre que el vas inferior s'alimenta per desguàs continu del superior, mantenint un flux constant d'aigua. Algunes de les bandes interiors dels vasos presenten una lleugera inclinació, pensada per facilitar l'esbandida de la roba i el treball de rentat. Aquesta disposició escalonada, amb espai de treball i superfícies inclinades, respon plenament a la tipologia tradicional dels safareigs comunals, adaptada aquí amb materials moderns però conservant la lògica hidràulica i la funcionalitat original.

La Font Nova és una reconstrucció moderna d'un antic punt d'aigua situat al capdavall del nucli, tradicionalment utilitzat com a abeurador i safareig del veïnat. La reforma del 2001, inscrita al coronament del mur, va ordenar l'espai i va integrar en un mateix conjunt la font d'aigua natural, procedent d'una vena local, i la font d'aigua de xarxa, que substitueix els usos més funcionals. L'actuació va mantenir la disposició dels safareigs i la lògica hidràulica original, preservant el caràcter comunitari del lloc i reforçant el paper de la font com a espai d'arribada al poble.

El topònim Fontsagrada, vinculat a l'abundància de punts d'aigua al voltant del nucli, es fa evident en la presència conjunta de la Font Nova i la Font Vella, dues surgències que han estructurat tradicionalment la vida quotidiana del veïnat. La Font Nova, situada a l'entrada del poble, n'és la manifestació més recent, mentre que la Font Vella conserva el caràcter de font històrica i profunda. La coexistència d'ambdues explica la persistència d'un nom que remet a un lloc ric en aigües i en usos comunitaris.

Recull de dades:
- Guitart, J. Les aigües i els usos de l'aigua al món rural pirinenc. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1998.