La font del Poble de Suterranya se situa a la part de llevant del nucli, al carrer de la Font, just a tocar del portal d'Orcau, en un petit replà ben orientat al sol del matí i protegit per les edificacions que l'envolten. L'espai actua com a punt de transició entre el carrer principal i l'obertura cap als antics camins del poble, mantenint encara avui la seva funció de lloc de pas i d'estada breu.

El conjunt integra en una mateixa peça les fonts, els safareigs i l'abeurador, configurant un espai comunitari tradicional vinculat històricament a les tasques quotidianes del veïnat. La disposició dels elements, ordenats al llarg del replà, reflecteix la lògica funcional pròpia dels serveis d'aigua dels pobles pallaresos de finals del segle XIX.

Com a element central del conjunt, la font principal presenta un frontal de grans carreus, lleugerament endarrerit respecte a les dues columnes que el flanquegen. L'acabat superior adopta una forma d'arc, coronat per la data 1882, inscrita en un carreu destacat que presideix el frontis. Sobre les columnes s'hi alcen dos fanals metàl·lics, i al centre, les dues aixetes aboquen l'aigua a una pica suspesa, buidada d'una sola peça, resolta amb dos vasos quadrats contigus que testimonien la funcionalitat original del conjunt. A banda i banda del cos central arrenquen dos contraforts laterals que sostenen el mur i alhora delimiten l'espai, aportant profunditat i reforçant la lectura arquitectònica del frontis.
Al costat del frontis, a l'acabament del contrafort de l'esquerra, la segona font es resol amb un cos més senzill, avui amb el broc tapat, que manté la seva presència gràcies a la pica rodona original. Aquest punt d'aigua complementa la composició del conjunt i recorda l'ús intensiu que el veïnat feia de les fonts.

A la dreta del conjunt s'estén l'abeurador, una peça allargada i de pedra vista, perfectament alineada amb el frontis de la font principal. La seva forma estreta i longitudinal respon a la funció original de servei per al bestiar, i s'alimenta directament del sobrant de la font, que hi arriba de manera contínua i ordenada. La senzillesa constructiva i la integració amb el mur reforcen el caràcter funcional d'aquest element.

A l'esquerra de la font s'hi disposen els safareigs, formats per dos vasos rectangulars d'obra arrebossada, alineats i encaixats en el replà. Les bandes de rentada, resoltes amb lloses inclinades, faciliten l'esbandida i conserven la forma tradicional pròpia dels safareigs comunitaris. Aquest element completa el conjunt hidràulic de Suterranya, reforçant la lògica funcional que articula fonts, safareigs i abeurador en un mateix espai de servei.

La font del Poble fou aixecada durant els darrers anys del segle XIX, en un moment en què molts nuclis del Pallars renovaven o formalitzaven els seus punts d'aigua per adaptar-los a les necessitats creixents del veïnat. La data 1882, gravada al frontis, testimonia aquesta voluntat de dotar el poble d'un conjunt hidràulic complet, que integrés en un mateix espai la font principal, la font secundària, els safareigs i l'abeurador.

La seva ubicació, a tocar del portal d'Orcau, respon a la lògica funcional dels pobles pallaresos: situar els serveis d'aigua en zones de pas, on fossin accessibles tant per als habitants com per al bestiar i els traginers. Durant dècades, el conjunt fou un espai de vida quotidiana, vinculat a les tasques domèstiques, a la provisió d'aigua i a la circulació de persones que entraven o sortien del poble. Malgrat les transformacions del segle XX, la font ha mantingut la seva estructura original i continua essent un testimoni material de l'organització comunitària de Suterranya.

Recull de dades:
- Fité, F. Fonts i safareigs del Pallars Jussà. Tremp: Consell Comarcal del Pallars Jussà, 2004.
- Riu-Barrera, E. Arquitectura popular i hidràulica tradicional a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1995.
- Arxiu Comarcal del Pallars Jussà (ACPJ): fons municipals de Tremp, documentació històrica relativa a serveis públics i obres menors (s. XIX'XX).