La font Nova se situa als afores de Suterranya, al sud-est del nucli, enmig de camps de conreu que ocupen les partides de Sant Sebastià (al nord) i la Colomina (al sud).

Per accedir-hi, sortim del poble pel carrer d'Avall, que esdevé una pista de terra ampla en direcció est. Després de 225 metres, arribem a una bifurcació que prenem a la dreta, i 225 metres més endavant som en una cruïlla de camins. A la dreta, just en aquest punt, s'obre el replà on s'ubica la font Nova.

El conjunt s'organitza al llarg d'un mur de pedra que aprofita el desnivell natural del terreny i integra els tres elements del sistema hidràulic: la font, l'abeurador i el safareig. La disposició lineal i la factura popular donen lloc a una estructura funcional i ben adaptada al medi, que manté la lectura tradicional dels sistemes hidràulics rurals de la zona.

La font s'estructura a partir d'un frontal de pedra arrebossada, coronat al capdamunt amb un remat arrodonit. Al centre hi ha el broc metàl·lic, avui dia inoperant, que abocava l'aigua a la pica quadrada situada al peu del frontis i integrada en el pedestal. Dos contraforts laterals emmarquen i sostenen l'estructura, reforçant la seva presència dins del mur.

A la dreta del frontis, el mur continua i acull un abeurador allargat, d'obra arrebossada, que recullia el sobrant de la font. L'estructura s'alimenta també del sobreeixidor situat a l'esquerra, a la part alta del contrafort que tanca la font, reforçant la idea d'un espai de servei vinculat a les feines del camp i al pas del bestiar. La seva forma estreta i allargada respon a la funcionalitat pròpia dels abeuradors rurals i completa la lectura del conjunt hidràulic.

Al tram final del mur, el conjunt es completa amb un safareig d'un sol vas, de planta rectangular i construït en obra arrebossada. Presenta les lleixes inclinades als laterals, pròpies dels safareigs tradicionals, que facilitaven les tasques de rentat.

Probablement l'aigua prové d'una petita surgència local, canalitzada de manera senzilla dins el mur.

No es coneix l'any de construcció de la font Nova. La tipologia, els materials i la factura popular apunten a una obra del segle XX, vinculada a l'ús agrícola i al servei del bestiar, però sense documentació que en permeti una datació precisa.

Recull de dades:
--Fité, F. Fonts i safareigs del Pallars Jussà. Tremp: Consell Comarcal del Pallars Jussà, 2004.
--Riu-Barrera, E. Arquitectura popular i obra menor tradicional a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1995.
--Ajuntament de Tremp, documentació històrica relativa a serveis públics i petites obres rurals (s. XX).