A l'extrem nord del nucli urbà se situa la font Vella de Tremp, just sota el pont de la carretera C'13, en el punt on el barranc de Sant Jaume o de la Fontvella travessa la ciutat. La font queda al marge esquerre del torrent, adossada al mur d'obra que sustenta les escales d'accés.

p> Per arribar-hi, cal situar-se a la C'13, al començament de la rotonda davant de la benzinera. A l'altra banda de la via, un tram d'escales baixa directament cap al torrent; un cop a baix, la font queda a mà dreta, integrada en el mur de contenció que acompanya el descens.

La font Vella forma part d'un petit conjunt hidràulic situat al marge del barranc, on l'aigua brolla d'una cavitat excavada al talús i protegida per un arc de pedra amb reixa metàl·lica. Al costat de la surgència, la font pròpiament dita s'insereix en el mur de contenció, configurant un espai recollit i encaixat entre el pont de la C'13 i el llit del torrent. El conjunt combina elements tradicionals de pedra amb intervencions recents de manteniment, i manté el caràcter funcional d'un punt d'aigua vinculat històricament al pas del barranc.

La font és un element senzill, adossat al mur de pedra que acompanya el descens. Consta de tres curts brocs metàl·lics encastats directament en el parament, d'on l'aigua brolla de manera contínua. Els brocs aboquen a una pica allargada de pedra, construïda amb blocs irregulars i lligada amb morter, que reté l'aigua i mostra l'envelliment propi de l'ús i de la humitat constant. El conjunt manté una aparença rústica i funcional, integrada en el mur i en la vegetació que l'envolta.

La font és un element senzill, adossat al mur de pedra que acompanya el descens. Consta de tres curts brocs metàl·lics encastats directament en el parament, d'on l'aigua brolla de manera contínua. Els brocs aboquen a una pica allargada de pedra, construïda amb blocs irregulars i lligada amb morter, que reté l'aigua i mostra l'envelliment propi de l'ús i de la humitat constant. El conjunt manté una aparença rústica i funcional, integrada en el mur i en la vegetació que l'envolta.

La surgència es troba en una petita cavitat excavada al talús natural del barranc i oberta en un mur de pedra lligada, on l'accés queda emmarcat per un arc de mig punt construït amb pedres irregulars lligades amb morter. Les dovelles, de mida i forma desigual, formen una obertura sòlida que reforça el mur i protegeix la boca de la mina, amb presència de molsa i vegetació que s'hi arrelen per la humitat constant. L'interior presenta un espai reduït, de planta gairebé rectangular, amb les parets revestides de pedra i morter en els punts on calia consolidar el terreny. A la banda dreta hi ha un nínxol rectangular construït amb maons, possiblement destinat a allotjar algun element de regulació o a facilitar el manteniment. El sòl forma una petita cubeta on l'aigua s'acumula abans de desguassar cap a l'exterior, envoltada de falguera, molsa i vegetació que prosperen per la humitat constant. El conjunt manté el caràcter rústic i funcional propi de les captacions tradicionals, amb una combinació d'obra senzilla i formacions naturals que reflecteixen l'origen espontani de la surgència.

No es conserva documentació específica sobre la construcció ni sobre reformes municipals de la font Vella. Tot indica que és una captació tradicional vinculada al curs del barranc de la Fontvella, un element hidràulic ja esmentat a l'Edat Mitjana. Al segle XV, el barranc proveïa d'aigua el convent de Sant Jaume i alimentava les adoberies del raval, que necessitaven un cabal constant per al treball del cuir. En aquest context, és probable que la font fos un punt secundari de captació, mantingut per l'ús veïnal i per les activitats artesanals del sector.

La configuració actual -brocs, pica de pedra lligada amb morter i reixa a la boca de la mina- respon a manteniments puntuals sense projecte formal, destinats a garantir la sortida d'aigua i a protegir la captació. Les intervencions modernes al barranc (consolidació de murs, recuperació de camins i entorn) no han alterat la font, que conserva el seu caràcter rústic i funcional.

Les adoberies de la Font Vella de Tremp constitueixen un dels conjunts industrials tradicionals més ben conservats del Pallars Jussà, i són un exemple notable de la tècnica d'adobat artesanal que va tenir una gran importància econòmica a la ciutat. L'espai, recentment recuperat, forma part de la visita guiada al centre històric que s'ofereix des de l'Epicentre de Tremp.

El barranc de la Fontvella va ser, des de finals de l'època medieval i durant prop de 500 anys, el principal eix d'indústries tradicionals de Tremp. Al llarg del seu curs s'hi van instal·lar diverses petites indústries que compartien l'ús de l'aigua com a força motriu o com a matèria primera per a la transformació de productes. En el seu moment de màxima activitat, el barranc arribà a concentrar fins a vuit adoberies, a més d'un obrador de tint, una fàbrica de sabó, un escorxador, diverses destil·leries, safareigs i altres instal·lacions menors.

Aquest teixit industrial entrà en crisi a mitjans del segle XIX, coincidint amb la mecanització i la transformació dels processos productius. Tot i així, els registres indiquen que encara funcionaven quatre adoberies l'any 1900, i la darrera va tancar el 1931, posant fi a una activitat que havia marcat profundament la història econòmica i social de Tremp.

Recull de dades:
- Riu, M. Indústria tradicional i aprofitament de l'aigua al Pallars. Lleida: Pagès Editors, 2004.
- Institut d'Estudis Ilerdencs. Patrimoni hidràulic del Pallars Jussà. Lleida, 2010.
- Epicentre ' Centre de Visitants del Pallars Jussà. Materials interpretatius de la ruta del centre històric de Tremp.
- Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. Documents històrics sobre les adoberies i activitats artesanals del barranc de la Fontvella (segles XV'XX).