Font dels Cinc Canyos o de Capdevila
| 42.1681,0.8944Clica per veure la ubicació. | |
| 471 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Abril 2026 |
La font dels Cinc Canyols o de Capdevila s'ubica al sector nord del nucli antic de Tremp, a la plaça Capdevila, just al punt on el casc antic s'obre cap a la ciutat moderna. L'espai correspon a l'extrem de la zona històrica tradicionalment delimitada per les antigues torres i muralles, de les quals la plaça n'ocupa un dels punts de sortida. La font, integrada en un espai obert i de pas, queda envoltada d'edificis residencials i actua com a element identitari del barri, reforçat pel conjunt format per la font, l'abeurador i el mural de les rentadores.
La font dels Cinc Canyols rep aquest nom per les cinc sortides d'aigua que la caracteritzen i que tradicionalment han servit perquè la gent s'hi aturi a refrescar-se. Antigament era coneguda com la font de Dalt, en referència a la seva posició respecte del nucli antic. Amb el temps, el conjunt ha quedat també vinculat al nom de Capdevila, derivat de la plaça on s'ubica, fet que ha consolidat l'ús alternatiu de font de Capdevila en l'àmbit local. Tot plegat ha contribuït a convertir-la en un dels espais més emblemàtics de Tremp, tant per la seva funció pública com pel valor patrimonial i identitari que ha adquirit dins el barri.
La font és un element isolat, situat a un dels extrems de la plaça, amb un cos de pedra tallada de planta rectangular i presència robusta. El frontal s'organitza en cinc brocs metàl·lics, amb una particularitat notable: els dos brocs de l'esquerra presenten una forma diferent dels tres de la dreta i estan lleugerament separats. Tots cinc emergeixen d'un rosetó circular de pedra, que actua com a peça ornamental i com a suport del broc. L'aigua cau de manera contínua sobre una pica rectangular, que recull el cabal i mostra dipòsits de calç i tonalitats verdes i marronoses pròpies de l'ús constant. A la part superior, una placa ens adverteix que l'aigua no està controlada sanitàriament. La composició és simètrica però viva, marcada per la variació dels brocs i per la seva implantació aïllada en un extrem de la plaça, fet que la converteix en un punt de referència visual i identitari del veïnat.
Darrere de la font s'hi conserva un safareig de planta circular, integrat com a part del conjunt hidràulic de la plaça Capdevila. L'estructura és de pedra i presenta un vas profund delimitat per una vora perimetral lleugerament elevada i amb les bandes inclinades per facilitar-ne l'esbandida de la roba. L'interior es divideix en tres compartiments geomètrics formats per envans de pedra o morter, que ordenen l'espai de rentada i permeten diferents usos simultanis, tal com era habitual en els safareigs comunitaris. Actualment, però, el safareig ja no exerceix la funció original i ha quedat com un element visible per als vianants, integrat en l'espai públic com a record material de les tasques de rentada que formaven part de la vida quotidiana del veïns i veïnes de Tremp.
Just al costat de la font, ocupant el mur que tanca l'extrem de la plaça, s'estén una gran pintura mural dedicada a les bugaderes que antigament feien servir el safareig. L'obra representa diverses dones en plena activitat de rentada, amb una composició viva que combina figures realistes amb el moviment de l'aigua i dels teixits.
El mural incorpora el títol "Dones Fosques", una interpretació d'un poema de Xavier Macià, que aporta una lectura literària i simbòlica al conjunt, reforçant el vincle entre la memòria quotidiana i la cultura local. La peça és obra de l'artista britànic Peter Alan Hull, resident a Tremp, a qui l'Ajuntament va encarregar la intervenció com a homenatge a les bugaderes del poble. Datat el 2024, el mural inclou també els noms de diverses rentadores, convertint-lo en un espai de reconeixement públic i en un element identitari que completa el conjunt format per la font i el safareig.
No he trobat documentació sobre la data de construcció de la font ni del safareig que l'acompanya. Tot indica que es tracta d'una font urbana d'època contemporània, probablement vinculada a les millores d'abastament d'aigua que es van introduir a Tremp entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX, moment en què molts municipis van construir fonts públiques i safareigs comunitaris.
L'aigua de la font dels Cinc Canyols és natural i no prové de la xarxa municipal, tal com indiquen el cabdal constant i les vetes minerals del parament. Tot apunta que s'alimenta d'un petit aqüífer local o d'una captació tradicional propera, com és habitual en les fonts històriques del Pallars Jussà.
La plaça Capdevila és avui un dels espais d'esbarjo més emblemàtics de Tremp, centre de la vida popular i escenari de fires i espectacles. El frontis oriental, format per un conjunt d'edificis d'arquitectura acurada i homogènia, constitueix probablement una de les millors mostres d'arquitectura de qualitat del nucli urbà. Aquest conjunt es va construir en un període força concret, entre la segona i la tercera dècada del segle XX, moment de modernització del teixit urbà de la vila.
Recull de dades:
- Ajuntament de Tremp. Plaça Capdevila: intervencions i actuacions municipals. Documentació consultable a l'Arxiu Municipal.
- Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Fitxes generals del nucli urbà de Tremp.
- Publicacions locals del Pallars Jussà. Articles i monografies sobre la vida quotidiana, les bugaderes i els espais comunitaris de Tremp.