La font del Rei, o Fou del Rei, és una petita surgència boscana situada uns 300 metres al nord de Palau de Noguera, en el mateix sector forestal on es troben la Fonteta i la font Ferrana, formant un petit conjunt d'aigües naturals al vessant nord del poble.

Des del nucli urbà cal situar-se a la confluència del carrer del Raval de Dalt amb el carrer B. Prenem aquest darrer carrer en direcció nord: al cap d'uns quaranta metres, el vial s'acaba i es transforma en un senderó ben marcat que davalla suaument per dins el bosc. Després d'un centenar de metres, el corriol desemboca en un camí més ample i planer. El seguim cap a l'esquerra, i al cap d'uns vuitanta metres, a peu de camí i a l'esquerra, apareix la Fonteta. La deixem enrere i continuem uns quaranta metres més pel camí principal, fins que l'abandonem per un corriol ascendent que surt a l'esquerra, protegit per una barana de fusta. De seguida passem a frec d'una casa, que queda a l'esquerra del camí. El corriol continua per dins el bosc, en lleugera pujada. Uns quaranta metres després d'haver deixat la casa enrere, trobem una bifurcació i una pedra al terra que assenyala la Fou del Rei cap a la dreta. Just sota aquest corriol, en una petita esplanada allargada, apareix la Font del Rei, integrada en una petita zona d'estada arranjada amb taules i bancs de fusta i delimitada per una barana de fusta.

La font del Rei és una surgència natural, molt discreta, que brolla de sota un muret de pedra seca arrambat al marge. No presenta broc ni pica: l'aigua emergeix directament entre les pedres i forma un petit bassal al peu del muret, abans d'escolar-se muntanya avall seguint el pendent natural del terreny.

El punt d'aigua queda integrat en una petita esplanada allargada, arranjada com a zona d'estada amb taules i bancs de fusta, delimitada per una barana de fusta que protegeix el desnivell i ordena l'espai. Just al costat de la surgència, una passera de formigó permet travessar amb comoditat el rec que forma el desguàs de la font, facilitant el pas.

La surgència pròpiament dita neix uns metres més amunt, just al punt de la bifurcació del corriol, on una pedra al terra assenyala la Fou del Rei. En aquest indret, l'aigua emergeix de dos punts del marge, i el seu flux és recollit i canalitzat mitjançant recs oberts de pedra i morter que condueixen l'aigua fins a una arqueta de formigó situada a tocar del camí. Des de l'arqueta, una curta canalització soterrada travessa el corriol i fa arribar l'aigua a l'esplanada inferior, on la font es presenta al visitant. Aquest sistema tradicional, senzill però efectiu, evita l'erosió del camí, ordena el desguàs i permet que la font es mostri de manera accessible i ben definida.

La simplicitat del conjunt reflecteix una font popular que aprofita una emergència d'aigua espontània sense grans formalitzacions, mantenint un caràcter plenament naturalitzat i coherent amb el paisatge forestal que l'envolta.