La font de l'Imà (o d'Aimar) és situada 1,3 quilòmetres al sud-est de Fontdepou, en un petit replà del vessant, per sobre del marge esquerre del barranc de la Conqueta i per sobre del camí de Vilamajor a Sant Marc, que discorre uns metres més avall. L'indret combina terreny forestal i feixes antigues, en una solana oberta al paisatge de la Noguera.

S'hi accedeix per una pista forestal que arrenca al punt quilomètric 190,5 de la carretera C'12, en el tram entre Balaguer i Àger. En aquest punt, prenem una pista que avança en direcció nord-est, amb traçat suau i bon ferm, i que en 2,1 quilòmetres arriba directament sota la font. El recorregut és fàcil i transitable, i permet situar-se de seguida en el replà on brolla la surgència.

La font de l'Imà és una surgència encastada en un marge de maçoneria tradicional, construïda amb pedra irregular lligada amb morter. El frontal presenta un parament rústic, lleugerament inclinat, que s'adapta al pendent del vessant i queda parcialment envaït per herbes altes i vegetació espontània. Al centre del mur hi ha dos brocs metàl·lics, disposats a diferent alçada. El superior, una aixeta de polsador, mentre que el broc inferior conserva restes de incrustacions minerals i molsa, indicatives d'un cabal que havia estat persistent. Sota l'aixeta hi ha una petita pica de pedra buidada, molt senzilla, avui colgada de vegetació i sediments, l'altre broc no té pica, l'aigua cau directament al terra. A la banda dreta del frontal s'hi adossa un cartell metàl·lic que indica que l'aigua no està controlada sanitàriament, testimoni d'un ús públic antic però actualment residual.

Just damunt del frontal de la font s'intueix una petita obertura de pedra, mig colgada per la vegetació, que podria correspondre a la mina curta o cisterna de captació original. La forma 'un petit arc o pas rectangular dins el marge' és típica de les boques de mina que recullen l'aigua infiltrada del vessant i la condueixen per gravetat fins als brocs de la font. Tot i estar parcialment obturada, la seva presència confirma que el conjunt disposava d'un sistema de captació propi, senzill i tradicional, integrat directament en el marge.

El conjunt s'integra en un espai de vessant, on la maçoneria antiga i el terreny natural formen una estructura mínima, funcional i avui clarament abandonada.

Just davant de la font, en el replà inferior, hi ha un gran dipòsit d'aigua per a incendis, de factura moderna i volum notable. La seva proximitat i disposició indiquen que l'aigua de la font 'o de la seva captació superior' podria haver estat canalitzada per alimentar-lo, aprofitant el cabal natural de la mina o cisterna situada damunt del frontal. Tot i que actualment la font no raja, la presència del dipòsit suggereix que en algun moment el sistema va ser integrat funcionalment per garantir una reserva d'aigua en un punt estratègic del vessant.

Als mapes de l'ICGC la surgència figura com a Font d'Aimar, forma que apunta a un topònim d'origen antroponímic (derivat del nom de persona Aimar / Aymar). Tot i això, no hi ha documentació coneguda que n'expliqui l'origen concret, de manera que la interpretació és versemblant però no confirmada i requeriria contrast amb fonts locals o cadastres antics.

Recull de dades:
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) Mapa Topogràfic de Catalunya 1:25.000 i Visor Vissir3. (Font d'Aimar registrada en cartografia oficial.)
- Ribas, Josep Maria (1997) Toponímia de la Noguera. (Referència clau per a topònims d'origen antroponímic i formes locals.)
- Ajuntament d'Àger / Arxiu Municipal Amillaraments i cadastres antics de Fontdepou. (Per contrastar l'origen del topònim Aimar i possibles propietaris.)