La malaguanyada font del Poble és situada a uns 150 metres als afores orientals de Tartareu, en un espai obert que actua de transició entre el nucli i les feixes que s'estenen cap al vessant.

Entre les cases 11 i 13 del carrer Soldevila engega en baixada el carrer de la Font, un vial curt que avança uns metres entre les darreres façanes del poble. De seguida s'acaben les cases i el carrer es transforma en un camí carreter que davalla suaument entre feixes de conreu en direcció oest. Al cap d'uns 150 metres, a l'esquerra, s'obre un replà discret on apareix la font, mig colgada per la vegetació i gairebé engolida pel marge.

De la font es conserva un muret baix de pedra molt malmès, amb el broc encara visible però completament eixut. El frontal, avui engolit per la vegetació, deixa entreveure la forma original del punt d'aigua, arrambat al marge i construït amb pedra irregular.

Uns cinc metres davant hi ha unes escales de pedra que baixen metre i mig fins a una petita plataforma inferior, on hi havia la surgència que alimentava la font. Tot el conjunt es troba abandonat i ple de vegetació, amb herbes, bardisses i arrels que han anat ocupant l'espai i colgant parcialment l'estructura. Malgrat l'estat de deixadesa, encara s'hi reconeix l'organització original del punt d'aigua i la relació entre el frontal i el petit espai enfonsat on brollava l'aigua.

La font del Poble va ser durant dècades un dels punts d'aigua més utilitzats pels veïns de Tartareu.. Funcionava com una surgència de proximitat, accessible i constant, que complementava les fonts més allunyades del terme i assegurava un subministrament regular en les tasques quotidianes.

A partir de la segona meitat del segle XX, amb la implantació generalitzada de l'aigua de xarxa, la font va anar perdent ús. La manca de manteniment va afavorir que la vegetació ocupés l'espai i que l'estructura quedés colgada per la vegetació. Avui, la font del Poble és un testimoni mig ocult, on encara s'intueix la forma original, però tot plegat en un estat d'abandonament que reflecteix el canvi d'hàbits i de necessitats del poble.

Malgrat la degradació, la font conserva un valor patrimonial notable. Explica la relació entre Tartareu i el seu entorn immediat, la vida de les feixes, els camins de servei i la manera com els veïns aprofitaven les petites surgències naturals abans de la implantació de l'aigua canalitzada. És, en definitiva, un fragment de memòria rural que mereix ser documentat i preservat.