La font de la Marinyana neix enmig del bosc i dins la canal de la serra de la Llena, també coneguda com a barranc del Crucifici. Se situa mig quilòmetre al nord-est de l'ermita de Sant Miquel de la Tosca, en el sector meridional del terme del Vilosell i a tocar del límit amb Vilanova de Prades.

Per arribar-hi cal seguir la carretera LP'7013 en direcció a la Pobla de Cérvoles i, al quilòmetre 8,4, prendre una pista forestal de terra 'ben indicada i en bon estat' que avança cap al sud. Després d'uns dos quilòmetres, el camí desemboca a l'àrea de lleure de les Fontetes, on podem estacionar el vehicle.

A l'esquerra, a l'altra banda del jove riu, s'aixeca l'ermita de Sant Miquel, i just darrere seu arrenca un corriol ben definit que s'endinsa en el bosc en direcció nord-est. Al cap d'uns 600 metres, el sender arriba a una bifurcació amb pal informatiu: cal ignorar el brancal de l'esquerra, que mena a l'ermita del Crucifici, i continuar a la dreta. Uns 200 metres més endavant, el camí mena als peus d'una canal ombrívola, on s'ubica la font de la Marinyana.

La font és canalitzada: l'aigua brolla de l'interior de la canal rocosa i queda protegida per una porta metàl·lica encaixada al mur de pedra que tanca la surgència. Des d'aquest punt, l'aigua surt per sota la porta mitjançant una canonada de plàstic que condueix el cabal fins a una arqueta quadrada d'obra 'construida recentment', situada a escassos cinc metres. Aquesta arqueta, equipada amb un registre de ferro, actua com a dipòsit regulador del flux.

Des d'aquí, l'aigua es continua canalitzant muntanya avall a través d'una canonada de plàstic, que segueix la base de la canal i s'integra entre la roca, la terra i la vegetació del voltant.

El topònim, segons la memòria oral i la documentació local, probablement deriva del nom de l'antic propietari de la finca on brolla la font, un indret que sempre ha estat apreciat pels veïns com a punt d'aigua fresca enmig del bosc.

Durant bona part del segle XX, la font era simplement una brollada natural que emergia entre la roca, sense cap estructura associada. Amb el temps, i per garantir-ne l'aprofitament, es va canalitzar la surgència i es va protegir l'ull de l'aigua amb una porta metàl·lica encastada al marge. Posteriorment, es va construir una arqueta d'obra per regular el cabal i millorar-ne la distribució, una intervenció senzilla però funcional que ha permès mantenir la font operativa.

La seva proximitat a l'ermita de Sant Miquel de la Tosca i a l'ermita del Crucifici la converteix en un punt habitual de parada per excursionistes i caminants, i forma part del conjunt de fonts històriques que articulen la vida tradicional de la serra de la Llena i les Muntanyes de Prades.

Recull de dades:
- Centre d'Estudis Locals del Vilosell. Informació històrica i toponímica de la Font de la Marinyana.
- Ajuntament del Vilosell. Senyalització i cartelleria de l'Espai Natural Protegit Muntanyes de Prades.