La font del Deport és a la part més alta del bosc de Poblet, just sota el cingle de les Cabres i molt a prop del senderó que puja fins al mirador de la Pena.

S'hi arriba per la carretera TV'7007, que uneix el monestir de Poblet amb l'Espluga de Francolí. Al punt quilomètric 0,9, i després d'haver deixat enrere la font de l'Abat Siscar, cal prendre a mà dreta la pista forestal de la Pena, ampla i en bon estat, tot i que és recomanable circular-hi amb prudència. La pista remunta el barranc de la Pena amb un traçat ascendent i alguns revolts. Dos quilòmetres més endavant s'arriba a una bifurcació on un senyal obliga a continuar per la dreta. A partir d'aquí, la pista manté la pujada fins a la part alta del bosc. Uns sis quilòmetres després d'aquella bifurcació, es passa arran de la font dels Boixets, situada a mà dreta. Cal seguir encara uns 450 metres fins a una nova bifurcació. El brancal de l'esquerra duu a la casa forestal de la Pena, però aquí s'ha de continuar per la dreta. Després d'uns 175 metres, la pista desemboca directament a la font del Deport, encaixada en un racó fresc i ombrívol del bosc.

L'indret s'obre en un petit eixamplament del camí, una esplanada tranquil·la encaixada entre el bosc i un llarg mur de pedra amorterada que reté les terres del marge superior. El mur, antic i cobert de molsa, fa de línia de contenció i alhora de teló de fons de tot l'espai. La font ocupa el centre del parament, integrada en la mateixa estructura del mur. A cada costat s'hi estén un banc corregut de pedra, arrambat al mur i aprofitant-lo com a respatller. Aquesta disposició simètrica crea una mena de petit espai de reunió al voltant de la font, molt propi de les fonts de muntanya que servien de punt de parada i conversa. A la dreta del replà, lleugerament separada del mur i sota l'ombra dels arbres, hi ha una taula rodona de pedra amb els seus bancs, que completa el conjunt i ofereix un espai més ampli per descansar o menjar. Tot plegat configura un racó recollit, fresc i ombrívol, on la pedra, la vegetació i l'aigua formen un ambient serè i molt característic del bosc de Poblet.

El frontal de la font, de forma gairebé triangular, sobresurt lleugerament del centre del mur. És un bloc irregular, recobert de molsa i vegetació, que emergeix del parament com si fos una peça natural incorporada al mur amb el pas del temps. Del punt central d'aquest frontal en surt el brollador: un orifici, sense broc, per on raja un fil d'aigua constant que llisca pel pla inclinat de la pedra abans de caure a la pica somera situada al peu. La humitat permanent ha tenyit el frontal de verds intensos, i la molsa hi forma una capa espessa que accentua la sensació d'una surgència natural més que no pas d'una obra construïda.

El paviment immediat, resolt amb lloses irregulars disposades en cercle, recull l'aigua i delimita l'espai de la font, que queda perfectament integrada en el replà i en el mur que la sosté.

25 metres més avall d'aquest indret i a peu de camí hi ha un segon punt d'aigua, molt més discret que el principal. Brolla a través d'una forat al marge i omple una pica o abeurador de pedra buidada d'una sola peça que descansa directament al terra. Desconec si es tracta d'una surgència diferent o bé és el desguàs de la font principal que s'ha canalitzat per aprofitar l'aigua pel bestiar.

L'indret de la font del Deport havia estat vinculat a l'antiga granja de la Pena, una explotació monàstica medieval del monestir de Poblet situada molt a prop. Els monjos hi mantenien diverses construccions auxiliars, avui pràcticament desaparegudes, que formaven part del conjunt productiu de la finca. Al llarg del segle XX, l'espai va experimentar canvis significatius: la font actual no és al seu emplaçament original, tal com mostren fotografies dels anys vint i trenta, on apareix en una ubicació i amb una configuració arquitectònica diferents. Durant una etapa, el replà va funcionar com una terrassa d'estiu, amb taules i bancs per fer àpats, fet que confirma el caràcter social i de lleure que havia tingut aquest racó del bosc de Poblet. Amb el pas del temps i la pèrdua de les antigues edificacions, només en resten testimonis dispersos, integrats en el paisatge actual.

El nom tradicional de la font ha estat objecte d'algunes interpretacions. El topònim correcte sembla ser Albaport, que significaria port blanc en referència al cingle clar i blanquinós que s'alça just al damunt de l'indret. Amb el pas del temps, l'ús popular ha transformat aquest nom en Deport, forma avui generalitzada entre excursionistes i visitants del bosc de Poblet.

En aquest sector hi havia hagut diverses construccions de servei utilitzades pels treballadors de manteniment del bosc, vinculades a la proximitat de la casa forestal de la Pena. Davant de la font encara es pot veure una tanca de fusta que tanca un camí lateral: és un dels antics accessos a la finca forestal, testimoni discret de l'activitat que hi havia en aquest racó del bosc.

Les fonts del bosc de Poblet van assolir una gran popularitat als anys vint del segle XX, coincidint amb l'activitat turística de Les Masies, on el balneari i diversos establiments hotelers atreien una clientela benestant. Les excursions a peu pels camins del bosc, amb parades a les fonts més conegudes, es convertiren en una pràctica habitual entre els visitants. L'impuls de l'Associació d'Amics de Poblet (fundada el 1925) contribuí a difondre els valors naturals del paratge i a consolidar les fonts com a punts de visita destacats. Durant les dècades posteriors, especialment entre 1940 i 1960, moltes fonts van ser arranjades o mantingudes per brigades forestals, tot i conservar el seu caràcter popular i la tipologia tradicional de pedra irregular.

Recull de dades:
- Bosc de Poblet. «La Font del Deport», entrada del 10 de setembre de 2014.
- Associació d'Amics de Poblet. Publicacions i butlletins històrics (1925'1950).
- Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet. Generalitat de Catalunya. Documents tècnics i cartogràfics sobre la gestió forestal, camins, fonts i elements patrimonials del bosc.