Font de la Pena


Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà )
Coordenades GPS:41.3606,1.0918Clica per veure la ubicació.
Alçada:891 m
Accés:Permès, però dins de propietat privada.
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Maig 2026


La font de la Pena és emplaçada uns seixanta-cinc metres al sud de la Casa Forestal de la Pena, a la part més alta del bosc de Poblet, en un indret fresc i ombrívol que s'obre just al costat del camí d'accés a la finca forestal.


S'hi arriba per la carretera TV'7007, que uneix el monestir de Poblet amb l'Espluga de Francolí. Al punt quilomètric 0,9, i després d'haver deixat enrere la font de l'Abat Siscar, cal prendre a mà dreta la pista forestal de la Pena, ampla i en bon estat, tot i que és recomanable circular-hi amb prudència. La pista remunta el barranc de la Pena amb un traçat ascendent i alguns revolts. Dos quilòmetres més endavant s'arriba a una bifurcació on un senyal obliga a continuar per la dreta. A partir d'aquí, la pista manté la pujada fins a la part alta del bosc. Uns sis quilòmetres després d'aquella bifurcació, la pista passa arran de la font dels Boixets, situada a mà dreta. Cal seguir encara uns 450 metres fins a una nova bifurcació. El brancal de la dreta duu a la font del Deport, però aquí s'ha de continuar per l'esquerra. Mig quilòmetre més avall, just al començament d'un revolt pronunciat d'esquerres, apareix a mà dreta l'accés a la Casa Forestal de la Pena. La font homònima es troba a pocs metres del camí, en un petit replà que s'obre davant mateix de la casa.


La font de la Pena és una surgència natural domesticada, integrada en un marge de pedra i vegetació que s'obre a tocar del camí d'accés a la Casa Forestal de la Pena. L'aigua prové d'una surgència situada just al damunt del punt d'aigua i descendeix pel rocam cobert de molsa i herba, que forma un frontal irregular amb petites cavitats naturals a la base. Emergeix filtrada entre les escletxes del rocam i alimenta una petita bassa situada immediatament al davant.

La bassa és de planta irregular i està delimitada per blocs de formigó folrats de pedra que en retenen l'aigua i n'estabilitzen el perímetre. El vas és somer, amb l'aigua clara i quieta, i reflecteix la vegetació i els pins que envolten l'indret. La humitat constant afavoreix la presència de molsa, joncs i herbes que colonitzen tant el frontal com el contorn de la bassa, reforçant la sensació d'un espai naturalitzat i d'una font que manté el seu caràcter de surgència de muntanya.

El conjunt queda perfectament integrat en el bosc: la pedra, la molsa i l'aigua formen un racó fresc i ombrívol, discret, que conserva el caràcter antic i funcional de les fonts vinculades a les antigues explotacions forestals de la Pena.

En aquest indret hi havia hagut la granja de la Pena, explotació monàstica vinculada al monestir de Poblet i venuda a particulars després de la desamortització de 1835. L'any 1906, l'Estat expropià la finca per construir-hi la Casa Forestal de la Pena i habilitar-hi un viver de planta forestal, destinat a produir el planter necessari per a la repoblació de tot el bosc de Poblet. Aquest viver funcionà fins a finals de la dècada dels setanta del segle XX. Actualment, la finca és un espai agradable per passejar i observar les diverses espècies d'arbres i arbustos plantats durant el període de funcionament del viver, alguns ja gairebé centenaris, que confereixen a l'indret un cert aire de jardí botànic. A la Casa Forestal s'hi celebren les reunions de la Junta Rectora del PNIN de Poblet, mantenint així la continuïtat del seu paper com a centre de gestió del bosc.

Les fonts del bosc de Poblet van assolir una gran popularitat als anys vint del segle XX, coincidint amb l'activitat turística de Les Masies, on el balneari i diversos establiments hotelers atreien una clientela benestant. Les excursions a peu pels camins del bosc, amb parades a les fonts més conegudes, es convertiren en una pràctica habitual entre els visitants. L'impuls de l'Associació d'Amics de Poblet (fundada el 1925) contribuí a difondre els valors naturals del paratge i a consolidar les fonts com a punts de visita destacats. Durant les dècades posteriors, especialment entre 1940 i 1960, moltes fonts van ser arranjades o mantingudes per brigades forestals, tot i conservar el seu caràcter popular i la tipologia tradicional de pedra irregular.

Recull de dades:
- Bosc de Poblet ' Fonts i indrets del barranc de la Pena. Diverses entrades del blog Tinet.
- Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet. Generalitat de Catalunya. Documents tècnics i cartogràfics sobre la gestió forestal, la repoblació, les infraestructures històriques i els elements patrimonials del bosc.