Localitzada dins el bosc, a uns 750 metres al sud-est del pantà de Vallvidrera i a uns 700 metres al nord-est de la bonica font de Can Llevallol.
Dues maneres d'atansar-s'hi; des del pantà de Vallvidrera (750m) o des del coll de Can Cuiàs (950m). Trieu la que més us agradi.

Ens situem a la presa del pantà de Vallvidrera. Engeguem per un camí planer que marxa tot resseguint el marge dret del pantà, en sentit sud al començament. Deixem la cua del pantà enrere, continuem pel caminet que de seguida s'endinsa en el bosc. 200 metres després sortim a una gran clariana. A l'altra banda a la dreta ens queda un refugi per a animalons, amb bassa d'aigua i molta vegetació. Agafem un camí ample que surt del sud de la clariana, de seguida es fica en el bosc i pren direcció sud-est, remuntant el torrent de l'Espinagosa. 400 metres més enllà som al costat de la font de l'Espinagosa que ens espera a mà dreta del camí.

Des del coll de Can Cuiàs, situat al punt quilomètric 10,5 de la carretera BV-1468 que porta de Molins de Rei a Vallvidrera, passant per Santa Creu d'Olorda. En aquest punt disposem d'una gran esplanada habilitada com a aparcament. D'aquí estant, a l'extrem més oriental, surt un camí que ignorem i que dona accés a una finca particular. A continuació comença una pista forestal de terra que se'n va en sentit est i que és l'antic camí de Santa Creu d'Olorda a Vallvidrera. Doncs al començament d'aquesta pista cal trencar a l'esquerra per un caminet descendent que s'endinsa en el bosc. El camí davalla en sentit nord-est. Sense deixar-lo, en uns 250 metres ens duu davant la bonica font de Can Llevallol. Deixem aquesta font a la dreta i continuem pel senderó que marxa sempre per dins el bosc en sentit nord-est i que en 650 metres ens aboca davant la font de l'Espinagosa.

Conjunt format per un llarg muret de pedra vista que forma angle obert i delimita un espai per sota del nivell del camí, accessible a través de quatre llargs esglaons fets amb travesses de fusta.

Del frontal surt un tub de ferro per on brolla l'aigua que alimenta un safareig de forma rectangular situat sota seu, gairebé arran del terra. Les seves bandes son inclinades i en un extrem hi ha el desguàs.

Dos taulons de fusta disposats sobre el safareig ens permetem posar-hi els peus i accedir al brollador per recollir aigua.

A l'esquerra del brollador hi ha una placa collada al frontal que ens adverteix que l'aigua és natural, sense garantia sanitària.

No fa pas masses anys, la font era tant sols un tub que sortia d'una petita paret i molt arran de terra, l'aigua s'esculava cap el torrent.

L'any 2010 fou restaurada la font i el seu entorn, donant-li l'aspecte actual, molt endreçat i acollidor.

Durant la seva recuperació per part dels tècnics del Parc Natural, al treure la terra i el llot, és va veure que encara disposava de pràcticament la totalitat d'una pica molt gran. També és va recuperar que sortissin de la paret dos tubs en lloc d'un amb aigua. Malauradament, avui dia només queda un sol tub, precisament el que fa més de vint anys és va col·locar.

A la pàgina 362 del llibre 'Vallvidrera a través dels segles'. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) podem llegir quan parla d'un veí de la zona:
' ' la font va tenir també un berenador els anys de la República'
' els meus pares van tenir la font fins a la guerra. Obríem els caps de setmana i fèiem sobretot cassoles d'arròs. Cada diumenge teníem ple.
.. hi havia tres esplanades per a les taules. N'hi havia una cinquantena.
' l'aigua anava a parar a un safareig on la meva mare rentava la roba ''

Algunes dades d'aquesta fitxa les he extret del web Les Fonts de Collserola.