Emplaçada dins el bosc, per sota de la pista que ve de Can Sauró i duu al baixador de Vallvidrera, en el punt on es bifurca i es fa evident el buc del torrent.

Prendrem com a punt de partida l'aparcament del Baixador de Vallvidrera dels FGC, situat al capdamunt del barri de Vallvidrera, dins el districte de Sarrià - Sant Gervasi, a Barcelona. Un cop aquí, ja a peu, deixem la carretera enrere i seguim pel carrer del Rovelló durant escassos cent metres, girem envers la dreta pel carrer de la Sagrada Família. 350 metres més amunt passem pel costat d'una llar d'infants que deixem a l'esquerra, tot seguit descrivim un revolt pronunciat a l'esquerra alhora que esdevé una pista forestal de terra. La seguim durant 800 metres més, fins que sortim d'una corba d'esquerres. Ara cal anar en compte, doncs la font ens queda a sota del camí a mà esquerra i hem de trobar el corriol que hi mena. Seguim un centenar de metres més per la pista i trenquem a l'esquerra per un corriol descendent que primer fa una giragonsa però de seguida s'encara al sud-oest, per dins el bosc i al cap de 125 metres ens aboca a la font de Sant Tomàs.

El conjunt està format per la mina i un dipòsit que fa de cisterna de captació ubicat cinc metres per sota la boca de la mina.

La font és una construcció d'obra arrebossada en forma de cub que acull la cisterna de captació. Aprofita el pendent de la muntanya, fa metre i mig de base per metre i mig d'alçada. Encastat en un dels laterals hi ha un curt broc de ferro per on surt l'aigua i cau a una petita pica.

Uns metres més amunt hi ha la mina, excavada a la muntanya. La part exterior és una estructura de maons vistos amb una porta de ferro tancada amb un cadenat i amb el nom de la font tallat amb làser. Dins hi ha la galeria que s'endinsa a la muntanya amb una canaleta que condueix l'aigua a una pica de sedimentació prop de l'entrada.

D'aquesta mina existeix un excel·lent article d'Espeleoaigua del qual n'extrec part del contingut:
"La seva entrada fa 0,50x0,70 metres, tancada amb una porta metàl·lica ens introdueix a una galeria de mig metre d'amplada per 1,20 d'alçada. Aquí trobem el decantador dividit en dues parts mitjançant un petit mur de Totxo massís, col·locades de cantó, comunicades per un orifici d'uns 20 cm amb una profunditat de mig metre. Passat el decantador la galeria continua uns 2 metres més, aquí la galeria és formada per roques de diferents mides, col·locades en sec, al poc fa un gir d'uns 45º, on trobem l'aigua conduïda per canaleta, de mitja canya de 10 cm d'amplada per 9 cm de fons, en aquest lloc la morfologia constructiva pren un altre to i passa a paret de pitxolí (bancada) i el sostre com abans amb volta d'entibar en dues peces, amb reblons de roca en la seva part superior típic en els sistemes constructius en les mines d'aigua.
Recorregut a uns 5 metres la galeria fa una mena de revolt d'uns 2 metres de longitud, un petit ressalt fa un canvi de desnivell.
L'amplada de la mina no passa dels 50 cm per norma general i una alçada d'1'10 metres. La qual cosa fa que la seva exploració sigui prou claustrofòbica. Passat el revolt la galeria es fa rectilínia i pren una longitud d'uns 8 metres. La part final es torna perillosa ja que la paret pren una forma bombada, en la part mitja de la paret, signe de la falta de manteniment. Uns 3 metres més endavant aquesta falta de manteniment es fa palesa per una ensulsida de sostre i parets. Donant per finalitzada l'exploració.
És probable que el seu recorregut sigui major, ja que possiblement prengui la direcció del fondal que continua per la part superior de la pista, tot i així la circulació d'aigua encara continua, com a prova, el decantador n'és ple. Mesos més tard en una visita de passada observa que l'aportació hídrica havia minvat fins gaire bé que eixuta."

El setembre de 2020 l'Associació de Veïns de Mas Sauró hi va fer feines de condicionament.

Ramon R. Diu: 'A final dels anys vint el meu pare amb una colla d'amics, entre ells n'hi havia un que es deia Tomàs. Fent excursions partint del baixador de Vallvidrera varen descobrir la font i la mina. Mig en serio mig en broma varen decidir posar-li nom, i se'ls va acudir Sant Tomàs. Varen pintar el nom amb pintura vermella. Jo recordo que als anys 40 i 50 anàvem a passar els diumenges. I cada any repintaven les lletres'.

Algunes dades d'aquesta fitxa les he extret dels webs Les Fonts de Collserola i Espeleoiaigua.blogspot .